MONTBLANC

MONTBLANC

Montblanc és la capital de la comarca de la Conca Barberà.

Origen del topònim

La vila deu el nom al turó que 
està situat al centre del nucli antic, conegut com el Pla de Santa Bàrbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava, ja que donava molt pocs fruits i es considerava erm (o albis -blanc-, en català medieval). Així va sorgir el topònim de Montis Albis que originà el de Montblanc.

Demografia

En els inicis dels vuit-cents es parteix d'uns nivells demogràfics molt baixos (unes 275 cases). Després de la Guerra de Successió la vila va tornar a tenir pèrdues poblacionals. Després arribarà la recuperació demogràfica i en la segona meitat del segle XVIII la població va iniciar un augment vertiginós, paral·lel al creixement agrícola i urbanístic, basat en una forta immigració. Però la Guerra del Francès va tornar a causar estralls i, el 1812, va motivar una fam terrible. Però els beneficis de la vinya donaran lloc a una ràpida recuperació. En els anys de la Febre d'Or, amb preus alts del vi provocats per l'anorreament de les vinyes franceses, Montblanc assoleix els 6.628 habitants. Però la inevitable arribada de la fil·loxera el 1893 va iniciar una nova etapa de depressió, agreujat per la Guerra civil Espanyola. El punt màxim d'inflexió va ser el 1950, amb 4.421 habitants.

TATUATGES

TATUATGES


Un tatuatge és una marca feta a la pell insertant-hi un pigment. Al cos dels humans se sol fer per motius decoratius en canvi als altres animals solen ser per identificar-los. El tatuatge s'ha practicat des de temps immemorials al Japó, Nova Zelanda, Xina, Àfrica, etc. per tribus natives.

História

El tatuatge no és un fet recent, sinó de fa milers d'anys, però no se sap exactament quan va ser descobert. Els exemples més antics de què disposem en l'actualitat són els tatuatges a les mòmies. En concret a una mòmia d'un caçador de l'era neolítica que es trobà l'any 1991. Fins aleshores l'exemple més antic de tatuatge era una sacerdotessa de l'antic Egipte (2000 aC). A l'Egipte era realitzat per dones i era símbol de valentia ja que solia ser un procés dolorós.

El 1769 el tatuatge fou redescobert pels exploradors de la Polinèsia. A partir d'aquell moment el tatuatge fou molt emprat en mariners, treballadors i presos en la primera part del segle XIX.

Es considera que el primer tatuador profesional va ser C.H.Fellows, però el 1870 Martin Hildebrandt obrí el primer estudi de tatuatges a Nova York. El1891 s'inventà la primera màquina de tatuar, patentada per Samuel O'Reilly, que s'inspirà en els invents de Thomas Edison. Al voltant de 1900 ja existien estudis de tatuatges a totes les ciutats importants dels Estats Unitats.

Utilitat

Els tatuatges tenen diverses utilitats: identificació, decoració estètica, cosmètica, religió,bruixeria són els exemples més comuns. Un exemple de tatuatges per identificació és el cas de la Segona Guerra Mundial, en què els nazis marcaven als jueus als camps de concentració.

Perduabilitat

Hi ha tatuatges que desapareixen al cap de poc d'haver-se realitzat i n'hi ha que perduren per a tota la vida ja que es dipositen a la derma, una capa de la pell inferior a l'epidermis. L'epidermis està en constant canvi; al contrari, la derma no. Aquesta és la raó per la qual alguns tatuatges duren per sempre.

A continuació veurem un video de l'home mes tatuat del mon Rick Genest maquillat:

BOLETS

BOLETS ALUCILOGENS

Psilocybe semilanceata

Psilocybe semilanceata (conegut comunament com Monguí) és un fong que pertany al gènere Psilocybe. Aquesta classe de fongs és coneguda pel seu ús com a substància psicotròpica.

Psilocybe semilanceata mesura entre 2 i 5 cm, té un barret acampanulado amb forma de tetilla, manca d'anell, i el seu color varia entre el blanquinós quan és petit al marró quan és gran. Posseeix un sabor amarg i, si bé mentre creix és blanc perla, un cop es va assecant pren un color groguenc i posteriorment tints purpuris, blaus o verdosos, indicadors de l'oxidació del seu principi actiu la psilocina.

Aquest fong creix principalment a partir dels 600 m d'altitud, preferentment en zones humides. El seu cultiu a nivell casolà és molt difícil sense tenir equips ni coneixements de micología.1 2 Els usuaris d'aquests fongs (Bolet al·lucinogen) prefereixen conrear espècies com Psilocybe cubensis (Cucumelos), Psilocybe mexicana, Psilocybe azurescens i Panaeolus cyanescens (Copelandia cyanescens), que contenen el mateix principi actiu (psilocibina).

Quin són els efectes i riscos dels bolets?

Els seus efectes més significatius són psicològics i depèn, en gran mesura, de la quantitat ingerida. Segons la dosi administrada, poden variar des de petites distorsions en les percepcions, a al·lucinacions i desconnexió de la realitat.
Com les altres drogues al·lucinògenes, aquests efectes tenen una estreta relació amb les expectatives de la persona consumidora i el context en què es troba. Allò que espera de l'experiència, el lloc i el moment on es produeix, les persones que l'envolten i la seva situació personal, determinaran en gran mesura el tipus d'experiència -gratificante o, per contra, desagradable.
Els bolets al·lucinògens també poden ocasionar alteracions psiquiàtriques greus, com quadres d'ansietat i psicosi. En general, és estrany que aquestes sensacions es perllonguin més enllà de la durada seus efectes. No obstant això, a persones amb predisposició a patir algun tipus de trastorn psicològic o psiquiàtric, el seu consum els pot desencadenar un trastorn temporal que remetrà amb el temps (trastorn d'ansietat) o que serà crònic (esquizofrènia). D'aquí que estigui especialment contraindicada en persones amb aquests problemes.

Aquesta distorsió de la realitat -en algunes persones amb predisposició i / o quan el consum ha estat de molta quantitat-, pot cronificar-se. Una expressió tradicional catalana ("Estar tocat del bolet" la traducció seria "Estar tocado por la seta") mostraria justament aquests efectes irreversibles.