EL PEIOT El peiot és un petit cactus sense punxes endèmic de la regió sudoriental dels Estats Units (inclosos els estats de Texas i NouMèxic) i el centre de Mexìc. Conté nombrosos alcaloides, entre ells la mescalina, que és un poderós al·lucinogena. Totes les espècies de Lophophora són de creixement extremadament lent, sovint triguen més de 30 anys en arribar a l'edat de floració (la mida d'una pilota de golf, sense comptar l'arrel). DESCRIPCIÓ És un petit cactus (de 2 a 12 cm de diàmetre per uns 5 d'alçada), gairebé esfèric i deprimit a l'àpex, amb el cos dividit en 5 a 13 grills en forma de botó, de color verd grisenc a blavós; aquesta part, també anomenada corona, és la que es talla perquè l'arrel, gruixuda i en forma de con, mantingui la capacitat de generar nous fillols per sobre del tall sense que es podreixi. CULTIU Els espècimens cultivats creixen a major velocitat; normalment triguen entre 6 i 10 anys en aconseguir la maduresa a partir de plàntules de planter. A causa d'aquest lent creixement hi ha la sobre-recol·lecció a què està subjecte, se li considera en perill d'extinció. CONSUM El cactus té una part superior del captus que sobresurt del sòl ( anomenada corona ) com botons en forma de disc s'han de tallar de l'arrel i posar-se a assecar. Ja secs pots mastegar o bullir-los en aigua com un te. Si fas servir 5 grams de peiot l'efecte al·lucinant et dura al voltant de 12 hores. No li posis molt dur i t'ho acabis, perquè és una planta declarada en perill d'extinció.
Un avió de la companyia alemanya Germanwings que realitza el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf amb 150 persones a bord s'ha estavellat aquest dimarts als Alps francesos, en un lloc d'impossible accés per carretera. "Aquí no hi ha ningú, només la neu", explica un habitant de Méolans-Revel, zona en què s'ha produït el sinistre que demana no ser citat pel seu nom. Els serveis de rescat han trobat una de les dues caixes negres poc després de les cinc de la tarda.
L'aparell havia partit a les 10.01 de l'aeroport del Prat, amb un retard de 26 minuts respecte a l'hora de sortida inicialment prevista, segons ha confirmat Aena. Encara que les primeres informacions apuntaven a 148 víctimes, segons ha indicat la companyia en el seu compte de Twitter, el avió viatjava amb 144 passatgers a bord i sis tripulants (dos pilots i quatre ajudants de cabina). Entre les persones a bord de l'avió es trobaven dos nadons.
Un portaveu de la companyia ha xifrat en 67 els passatgers alemanys, entre ells 16 estudiants que havien estat en un viatge d'intercanvi amb famílies de l'Institut Giola, a Llinars del Vallès (Barcelona). Amb ells volaven, a més, dues professores.
"Va a portar dies recuperar les restes", ha explicat un alt oficial de la Gendarmeria a Reuters després d'haver vist una desena de parts de l'avió al sobrevolar la zona en helicòpter. La resta de l'aparell està polvoritzat. "Un helicòpter ha pogut aterrar (a la zona) per constatar desgraciadament el fet que només hi ha víctimes", ha informat el primer ministre francès, Manuel Valls. El primer ministre ha assegurat que "no es pot descartar cap hipòtesi" sobre el que li ha passat a l'avió sinistrat i ha descartat que hi hagi supervivents.
CAIXA NEGRA DESPRÉS DE L'INCIDENT
Un dels pilots va sortir de la cabina i no va poder entrar abans de la caiguda
Una font relata que els enregistraments de la caixa negra de l'avió mostren que un dels dos pilots va sortir de la cabina i no va poder tornar a entrar
El rescat i identificació dels cossos trigarà diverses setmanes
"No serà fàcil ni ràpid", resumeix la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega.
La investigació descarta una explosió de l'avió durant el vol.
Avui hem estat fent una pràctica de tecno. Es basava en veure i escoltar explicacions d'una moto d'un professor del col·legi. Ens han explicat que la moto Tiger Explorer XC era una moto de quatre temps, ja que al ser més elevada que un ciclomotor de dos temps ha de ser de quatre. Aquesta moto funcionava amb marxes ja que no és una scooter, i ens ha explicat tot el funcionament de las marxes. També ens ha explicat que las motos només poden tenir motor de gasolina perquè el dièsel no és eficaç per a una moto i pesen massa.
HISTÒRIA La moto Tiger Explorer XC Triumph és una motocicleta de doble esport que va ser anunciat per la companyia britànica Triumph Motorcycles a la fira EICMA al novembre de 2011. Actualment hi ha 2 models disponibles; Tiger Tiger Explorer i l'Explorador de XC. Tots dos models tenen les mateixes especificacions, però el XC ve amb una posada a punt que és més hàbil amb apagat el ciclisme de pista. [1] Tots dos són impulsats per un 1215 cc (74,1 polzades cúbiques) recta de tres motors de quatre vàlvules per cilindre i una caixa de canvis de sis velocitats amb l'eix de transmissió final. [2] Triumph afirmen que el motor produeix una potència de 135 CV (101 kW) i un parell motor de 89 lliures peus (121 N · m). ABS commutable, control de creuer i el control de tracció són estàndard.
MOTOCRÒS És una modalitat de motociclisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terreny accidentat a camp obert i en la qual diferents participants disputen una cursa amb l'objectiu d'arribar primer a la meta. Els obstacles són formats normalment per desnivells, rampes, camins empedregats, passos de riu, etc. HISTÒRIA La manca de recerca històrica envers aquest esport no permet indicar un lloc i data d'aparició concreta; els historiadors i estudiosos del motociclisme tendeixen a assumir, a causa de la denominació Motocròs, que l'esport s'originà en territori francès, però tot sembla indicar que el seu origen fou anglès: fruit de l'evolució del ScottTrial, el 1924 s'organitzà la primera cursa d'allò que acabaria esdevenint motocròs a la població de Camberley (comtat de Surrey), la «Southern Scott Scramble», nascuda fruit de la rivalitat entre els pilots anglesos. Es tractà d'una cursa camp a través de 2,5 milles on l'únic factor que es tindria en compte seria la velocitat (no l'habilitat, com al trial). Aquesta nova versió s'anomenà Scramble. ELS CIRCUITS Característiques principals
Quant a la pista on transcorre la cursa indica: Els materials utilitzats en el curs han de ser naturals (sorra, brutícia, etc.). La composició i la preparació de la superfície del recorregut ha d'ésser capaç de retenir l'aigua, per tal de facilitat el manteniment i atorgar una bona tracció. El curs no ha de creuar un tram d'aigües profundes i no ha de ser molt rocosa o pedregosa (i parant especial atenció a l'eliminació de pedres). L'ús de formigó o superfícies pavimentades en el recorregut està prohibit. La longitud del recorregut oscil·la entre els 1.600 i 4.800 metres,existint un límit màxim de 1.750 m per a determinades categories. Quant a l'amplada d'aquest es marca un mínim de 5 metres (tot recomanant 8 metres d'amplada).El reglament de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) especifica, i detalla, les característiques dels circuits.
La graella de sortida
La graella de sortida ha de tenir una barra transversal d'un mínim de 50 cm d'alt, que cau al senyal de sortida. L'amplada de la graella ha de permetre sortir un mínim de 30 pilots individuals o 15 sidecars, l'un al costat de l'altre (les motos ocupen aproximadament un metre d'ample, mentre que els sidecars n'ocupen dos). A la graella, els pilots es col·loquen a lloc amb el motor en marxa i, quan correspon, l'oficial aixeca el cartell indicant que falten 15 segons per a la sortida, i després un altre indicant que en falten 5. Les sortides nul·les s'assenyalen amb un llum vermell.
LES MOTOCICLETES
Característiques dels vehicles
El reglament de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) especifica, i detalla, les característiques dels vehicles. En la introducció d'aquest s'especifica una definició de motocicleta: «El Terme motocicleta s'aplica a tots els vehicles de, en principi, menys de quatre rodes, propulsats per un motor i dissenyats essencialment per al transport d'una o més persones de les quals un és el conductor del vehicle. Les rodes han de, normalment, mantenir contacte amb el terra, excepte momentàniament o en determinades circumstàncies excepcionals. A més, per tal de travessar certes superfícies d'una o totes les rodes poden ser substituïdes per esquís, rodets o cadenes.». Partint d'aquesta definició la FIM divideix les motocicletes en diferents grups:
Categoria I : motocicletes propulsades per una roda
Grup A1 - (Només Motos) Vehicles de dues rodes que marquen tan sols una traça (o pista) sobre el terreny.
Grup B1 - Vehicles de tres rodes, que marquen dues pistes sobre el terreny, que consisteix en una la fabricació d'una motocicleta d'una pista i un sidecar per a un passatger.
Grup B2 - Vehicles de tres rodes, marcant dues o tres pistes a terra, amb un sidecar fixat de manera permanent, formant una unitat integral completa. Si es fan tres pistes, el centre de la línia de les dues empremtes de les rodes no ha de ser superior a 75 mm de separació.
Categoria II : Vehicles especials propulsats per una o més rodes no inclosos en la categoria I
Grup C - motocicletes amb dues rodes de tracció
Grup D - Vehicles de tres rodes impulsats per dues d'elles
Grup E - Motos de neu
Grup F - Sprinters i Dragsters
Així mateix es defineix una Tercera categoria que inclou els vehicles elèctrics.
La metamfetamina (desoxiefedrina) és un potent psicoestimulant. És un agent agonista adrenèrgic sintètic, estructuralment relacionat amb l'alcaloideefedrina i amb l'hormona adrenalina. El compost, en la seva forma pura, és una pols blanca, cristal·lina, inodora, de sabor amarg, molt soluble en aigua o etanol. Història Va ser sintetitzada al Japó, en 1919, prenent com a model la molècula d'amfetamina. No obstant això, només va començar a comercialitzar-se l'any 1938, amb el nom de Methedrina. Originalment es va utilitzar en descongestius nasals i inhaladors bronquials. Addicció
La metamfetamina és coneguda per la seva reputació d'estimulant addictiu. Com l'amfetamina, aquesta droga incrementa l'activitat, redueix la gana i produeix una sensació general de benestar. Excita receptors neuronals vinculats als senyals de recompensa i gratificació: produeix eufòria, alleuja la fatiga i millora el rendiment en tasques simples.
Els efectes de la metamfetamina poden durar fins a 6 o 8 hores. Els addictes a aquesta substància, poden romandre desperts durant diversos dies. Això genera un creixent esgotament físic, psicològic i cognitiu. Tanmateix, la droga bloqueja els senyals somàtics (com fatiga, son, gana) que adverteixen sobre el deteriorament funcional progressiu.
Efectes fisiològics
Encara que l'estructura química de la metamfetamina és similar a la de l'amfetamina, els seus efectes sobre el sistema nerviós central són més pronunciats. La molècula de metamfetamina té l'habilitat de creuar molt fàcilment la barrera que separa al cervell de la resta del cos, tècnicament coneguda com a barrera hematoencefàlica. Aquesta habilitat permet que els nivells de substància en el cervell aconsegueixin unes 10 vegades els nivells en sang, assolint exercir la seva acció gairebé exclusivament sobre el sistema nerviós central.
COCAÏNA La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide (substancia química o mul·lecula) que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylumcoca, un arbust originari del Perú i Bolívia. Història Hi ha constància que permet afirmar que la planta ja s'utilitzava des del 3000 aC. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van purificar els primers grams d'aquest alcaloide. Al segle XIX el van convertir en un producte fonamental en innumerables medicines casolanes i durant anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que a principis del segle XX es va retirar de la fórmula en previsió de les lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna. Extracció
Els passos que se segueixen durant l'extracció de la cocaïna són:
L′haixix (de l'àrab حشيش hashish, "herba") és una droga psicotròpica derivada del cannabis que es fabrica desprenent de les flors del cannabis els tricomes que la cobrixen. Als Països catalans, l'haixix s'anomena de moltes maneres segons la seva qualitat : "xocolata", "barreta", "ou", "pakistanès", "pol·len", "pedra"(alta qualitat). "Apaleao", "fitxa", "costo" (baixa qualitat).
D'aspecte sòlid, es fa mal·leable en escalfar-la. És de color marró amb reflexos vermellosos, negres, verdosos i daurats. Se sol fumar en pipa, barrejat amb tabac o brots de cannabis. L'haixix no produïx un efecte distint al de la marihuana, sinó més potent i potencialment perjudicial per als pulmons degut al fet que a Europa generalment és barrejat amb tabac, el que implica major presència de quítra en fer conbustió.ç
Principalment és produït a la vall de Rif (Marroc) i a l'Afganista. No hi ha constància que produeixi dependència física, encara que s'ha descrit cert síndrome d'abstinència en usuaris crònics en interrompre el seu consum, caracteritzat per: ansietat, irritabilitat, pèrdua d'apetit, tremolors i insomni. La seva dependència és principalment psicològica.
La "flor cadàver", la més gran i pudent del món, floreix a Alemanya
Aquest exemplar de 'Amorphophallus titanum' pesa 21 quilos.
Ha trigat 15 anys a florir i és tot un espectacle botànic.
Aquestes rares plantes poden arribar a pesar fins a 100 quilos.
L'olor fètida, similar a carn podrida, atrau els insectes.
Es pot seguir l'evolució de la 'flor cadàver' a través d'una webcam que ha instal·lat el jardí botànic alemany.
Pesa 21 quilos i ha trigat 15 anys a florir per lluir la seva gegant flor durant només uns dies. És un exemplar de Amorphophallus titanum, coneguda també com "flor cadàver" pel fètida olor que desprèn, i ha començat avui la seva efímera floració de tot just tres dies al Jardí Botànic de la ciutat alemanya de Kiel. És tot un espectacle botànic. Alguns exemplars no arriben a lluir la seva flor fins a arribar als 100 quilos, normalment ho fa quan pesa al voltant de 40 quilograms. El "fal·lus amorf titànic" és la flor més gran del món, encara que aquest exemplar "només" pesa 21 quilograms i té 1,12 metres de diàmetre. La floració del "fal·lus amorf titànic", una planta originària de les selves tropicals de Sumatra (Indonèsia) Descoberta el 1878, és difícil de pronosticar.