Vam anar a Tarragona, a un petit poble anomenat Arnes a fer un crèdit de síntesi que consistia en anar a un hotel on els professors eren natius de parla anglesa, per a practicar i aprendre anglès.
Un dia vam anar al Toll del vidre molt bonic on hi havia un salt d'aigua on l'aigua sortia calenta però la part dolenta va ser que hi havia serps i algunes persones tenien por i no van poder banyar-se. Em vaig cansar moltíssim perquè vam haver de caminar unes dues hores per arribar a aquest lloc, i a més a més tenia molt mal de panxa. Però realment va ser el que més em va agradar de tot el viatge.
Montblanc és la capital de la comarca de la Conca Barberà. Origen del topònim La vila deu el nom al turó que està situat al centre del nucli antic, conegut com el Pla de Santa Bàrbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava, ja que donava molt pocs fruits i es considerava erm (o albis -blanc-, en català medieval). Així va sorgir el topònim de Montis Albis que originà el de Montblanc. Demografia En els inicis dels vuit-cents es parteix d'uns nivells demogràfics molt baixos (unes 275 cases). Després de la Guerra de Successió la vila va tornar a tenir pèrdues poblacionals. Després arribarà la recuperació demogràfica i en la segona meitat del segle XVIII la població va iniciar un augment vertiginós, paral·lel al creixement agrícola i urbanístic, basat en una forta immigració. Però la Guerra del Francès va tornar a causar estralls i, el 1812, va motivar una fam terrible. Però els beneficis de la vinya donaran lloc a una ràpida recuperació. En els anys de la Febre d'Or, amb preus alts del vi provocats per l'anorreament de les vinyes franceses, Montblanc assoleix els 6.628 habitants. Però la inevitable arribada de la fil·loxera el 1893 va iniciar una nova etapa de depressió, agreujat per la Guerra civil Espanyola. El punt màxim d'inflexió va ser el 1950, amb 4.421 habitants.
Un tatuatge és una marca feta a la pell insertant-hi un pigment. Al cos dels humans se sol fer per motius decoratius en canvi als altres animals solen ser per identificar-los. El tatuatge s'ha practicat des de temps immemorials al Japó, Nova Zelanda, Xina, Àfrica, etc. per tribus natives.
História
El tatuatge no és un fet recent, sinó de fa milers d'anys, però no se sap exactament quan va ser descobert. Els exemples més antics de què disposem en l'actualitat són els tatuatges a les mòmies. En concret a una mòmia d'un caçador de l'era neolítica que es trobà l'any 1991. Fins aleshores l'exemple més antic de tatuatge era una sacerdotessa de l'antic Egipte (2000 aC). A l'Egipte era realitzat per dones i era símbol de valentia ja que solia ser un procés dolorós. El 1769 el tatuatge fou redescobert pels exploradors de la Polinèsia. A partir d'aquell moment el tatuatge fou molt emprat en mariners, treballadors i presos en la primera part del segle XIX.
Es considera que el primer tatuador profesional va ser C.H.Fellows, però el 1870 Martin Hildebrandt obrí el primer estudi de tatuatges a Nova York. El1891 s'inventà la primera màquina de tatuar, patentada per Samuel O'Reilly, que s'inspirà en els invents de Thomas Edison. Al voltant de 1900 ja existien estudis de tatuatges a totes les ciutats importants dels Estats Unitats.
Utilitat
Els tatuatges tenen diverses utilitats: identificació, decoració estètica, cosmètica, religió,bruixeria són els exemples més comuns. Un exemple de tatuatges per identificació és el cas de la Segona Guerra Mundial, en què els nazis marcaven als jueus als camps de concentració.
Perduabilitat
Hi ha tatuatges que desapareixen al cap de poc d'haver-se realitzat i n'hi ha que perduren per a tota la vida ja que es dipositen a la derma, una capa de la pell inferior a l'epidermis. L'epidermis està en constant canvi; al contrari, la derma no. Aquesta és la raó per la qual alguns tatuatges duren per sempre.
A continuació veurem un video de l'home mes tatuat del mon Rick Genest maquillat:
Psilocybe semilanceata (conegut comunament com Monguí) és un fong que pertany al gènere Psilocybe. Aquesta classe de fongs és coneguda pel seu ús com a substància psicotròpica.
Psilocybe semilanceata mesura entre 2 i 5 cm, té un barret acampanulado amb forma de tetilla, manca d'anell, i el seu color varia entre el blanquinós quan és petit al marró quan és gran. Posseeix un sabor amarg i, si bé mentre creix és blanc perla, un cop es va assecant pren un color groguenc i posteriorment tints purpuris, blaus o verdosos, indicadors de l'oxidació del seu principi actiu la psilocina.
Aquest fong creix principalment a partir dels 600 m d'altitud, preferentment en zones humides. El seu cultiu a nivell casolà és molt difícil sense tenir equips ni coneixements de micología.1 2 Els usuaris d'aquests fongs (Bolet al·lucinogen) prefereixen conrear espècies com Psilocybe cubensis (Cucumelos), Psilocybe mexicana, Psilocybe azurescens i Panaeolus cyanescens (Copelandia cyanescens), que contenen el mateix principi actiu (psilocibina).
Quin són els efectes i riscos dels bolets? Els seus efectes més significatius són psicològics i depèn, en gran mesura, de la quantitat ingerida. Segons la dosi administrada, poden variar des de petites distorsions en les percepcions, a al·lucinacions i desconnexió de la realitat. Com les altres drogues al·lucinògenes, aquests efectes tenen una estreta relació amb les expectatives de la persona consumidora i el context en què es troba. Allò que espera de l'experiència, el lloc i el moment on es produeix, les persones que l'envolten i la seva situació personal, determinaran en gran mesura el tipus d'experiència -gratificante o, per contra, desagradable. Els bolets al·lucinògens també poden ocasionar alteracions psiquiàtriques greus, com quadres d'ansietat i psicosi. En general, és estrany que aquestes sensacions es perllonguin més enllà de la durada seus efectes. No obstant això, a persones amb predisposició a patir algun tipus de trastorn psicològic o psiquiàtric, el seu consum els pot desencadenar un trastorn temporal que remetrà amb el temps (trastorn d'ansietat) o que serà crònic (esquizofrènia). D'aquí que estigui especialment contraindicada en persones amb aquests problemes.
Aquesta distorsió de la realitat -en algunes persones amb predisposició i / o quan el consum ha estat de molta quantitat-, pot cronificar-se. Una expressió tradicional catalana ("Estar tocat del bolet" la traducció seria "Estar tocado por la seta") mostraria justament aquests efectes irreversibles.
EL PEIOT El peiot és un petit cactus sense punxes endèmic de la regió sudoriental dels Estats Units (inclosos els estats de Texas i NouMèxic) i el centre de Mexìc. Conté nombrosos alcaloides, entre ells la mescalina, que és un poderós al·lucinogena. Totes les espècies de Lophophora són de creixement extremadament lent, sovint triguen més de 30 anys en arribar a l'edat de floració (la mida d'una pilota de golf, sense comptar l'arrel). DESCRIPCIÓ És un petit cactus (de 2 a 12 cm de diàmetre per uns 5 d'alçada), gairebé esfèric i deprimit a l'àpex, amb el cos dividit en 5 a 13 grills en forma de botó, de color verd grisenc a blavós; aquesta part, també anomenada corona, és la que es talla perquè l'arrel, gruixuda i en forma de con, mantingui la capacitat de generar nous fillols per sobre del tall sense que es podreixi. CULTIU Els espècimens cultivats creixen a major velocitat; normalment triguen entre 6 i 10 anys en aconseguir la maduresa a partir de plàntules de planter. A causa d'aquest lent creixement hi ha la sobre-recol·lecció a què està subjecte, se li considera en perill d'extinció. CONSUM El cactus té una part superior del captus que sobresurt del sòl ( anomenada corona ) com botons en forma de disc s'han de tallar de l'arrel i posar-se a assecar. Ja secs pots mastegar o bullir-los en aigua com un te. Si fas servir 5 grams de peiot l'efecte al·lucinant et dura al voltant de 12 hores. No li posis molt dur i t'ho acabis, perquè és una planta declarada en perill d'extinció.
Un avió de la companyia alemanya Germanwings que realitza el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf amb 150 persones a bord s'ha estavellat aquest dimarts als Alps francesos, en un lloc d'impossible accés per carretera. "Aquí no hi ha ningú, només la neu", explica un habitant de Méolans-Revel, zona en què s'ha produït el sinistre que demana no ser citat pel seu nom. Els serveis de rescat han trobat una de les dues caixes negres poc després de les cinc de la tarda.
L'aparell havia partit a les 10.01 de l'aeroport del Prat, amb un retard de 26 minuts respecte a l'hora de sortida inicialment prevista, segons ha confirmat Aena. Encara que les primeres informacions apuntaven a 148 víctimes, segons ha indicat la companyia en el seu compte de Twitter, el avió viatjava amb 144 passatgers a bord i sis tripulants (dos pilots i quatre ajudants de cabina). Entre les persones a bord de l'avió es trobaven dos nadons.
Un portaveu de la companyia ha xifrat en 67 els passatgers alemanys, entre ells 16 estudiants que havien estat en un viatge d'intercanvi amb famílies de l'Institut Giola, a Llinars del Vallès (Barcelona). Amb ells volaven, a més, dues professores.
"Va a portar dies recuperar les restes", ha explicat un alt oficial de la Gendarmeria a Reuters després d'haver vist una desena de parts de l'avió al sobrevolar la zona en helicòpter. La resta de l'aparell està polvoritzat. "Un helicòpter ha pogut aterrar (a la zona) per constatar desgraciadament el fet que només hi ha víctimes", ha informat el primer ministre francès, Manuel Valls. El primer ministre ha assegurat que "no es pot descartar cap hipòtesi" sobre el que li ha passat a l'avió sinistrat i ha descartat que hi hagi supervivents.
CAIXA NEGRA DESPRÉS DE L'INCIDENT
Un dels pilots va sortir de la cabina i no va poder entrar abans de la caiguda
Una font relata que els enregistraments de la caixa negra de l'avió mostren que un dels dos pilots va sortir de la cabina i no va poder tornar a entrar
El rescat i identificació dels cossos trigarà diverses setmanes
"No serà fàcil ni ràpid", resumeix la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega.
La investigació descarta una explosió de l'avió durant el vol.
Avui hem estat fent una pràctica de tecno. Es basava en veure i escoltar explicacions d'una moto d'un professor del col·legi. Ens han explicat que la moto Tiger Explorer XC era una moto de quatre temps, ja que al ser més elevada que un ciclomotor de dos temps ha de ser de quatre. Aquesta moto funcionava amb marxes ja que no és una scooter, i ens ha explicat tot el funcionament de las marxes. També ens ha explicat que las motos només poden tenir motor de gasolina perquè el dièsel no és eficaç per a una moto i pesen massa.
HISTÒRIA La moto Tiger Explorer XC Triumph és una motocicleta de doble esport que va ser anunciat per la companyia britànica Triumph Motorcycles a la fira EICMA al novembre de 2011. Actualment hi ha 2 models disponibles; Tiger Tiger Explorer i l'Explorador de XC. Tots dos models tenen les mateixes especificacions, però el XC ve amb una posada a punt que és més hàbil amb apagat el ciclisme de pista. [1] Tots dos són impulsats per un 1215 cc (74,1 polzades cúbiques) recta de tres motors de quatre vàlvules per cilindre i una caixa de canvis de sis velocitats amb l'eix de transmissió final. [2] Triumph afirmen que el motor produeix una potència de 135 CV (101 kW) i un parell motor de 89 lliures peus (121 N · m). ABS commutable, control de creuer i el control de tracció són estàndard.
MOTOCRÒS És una modalitat de motociclisme que consisteix a disputar curses de velocitat en un circuit de terreny accidentat a camp obert i en la qual diferents participants disputen una cursa amb l'objectiu d'arribar primer a la meta. Els obstacles són formats normalment per desnivells, rampes, camins empedregats, passos de riu, etc. HISTÒRIA La manca de recerca històrica envers aquest esport no permet indicar un lloc i data d'aparició concreta; els historiadors i estudiosos del motociclisme tendeixen a assumir, a causa de la denominació Motocròs, que l'esport s'originà en territori francès, però tot sembla indicar que el seu origen fou anglès: fruit de l'evolució del ScottTrial, el 1924 s'organitzà la primera cursa d'allò que acabaria esdevenint motocròs a la població de Camberley (comtat de Surrey), la «Southern Scott Scramble», nascuda fruit de la rivalitat entre els pilots anglesos. Es tractà d'una cursa camp a través de 2,5 milles on l'únic factor que es tindria en compte seria la velocitat (no l'habilitat, com al trial). Aquesta nova versió s'anomenà Scramble. ELS CIRCUITS Característiques principals
Quant a la pista on transcorre la cursa indica: Els materials utilitzats en el curs han de ser naturals (sorra, brutícia, etc.). La composició i la preparació de la superfície del recorregut ha d'ésser capaç de retenir l'aigua, per tal de facilitat el manteniment i atorgar una bona tracció. El curs no ha de creuar un tram d'aigües profundes i no ha de ser molt rocosa o pedregosa (i parant especial atenció a l'eliminació de pedres). L'ús de formigó o superfícies pavimentades en el recorregut està prohibit. La longitud del recorregut oscil·la entre els 1.600 i 4.800 metres,existint un límit màxim de 1.750 m per a determinades categories. Quant a l'amplada d'aquest es marca un mínim de 5 metres (tot recomanant 8 metres d'amplada).El reglament de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) especifica, i detalla, les característiques dels circuits.
La graella de sortida
La graella de sortida ha de tenir una barra transversal d'un mínim de 50 cm d'alt, que cau al senyal de sortida. L'amplada de la graella ha de permetre sortir un mínim de 30 pilots individuals o 15 sidecars, l'un al costat de l'altre (les motos ocupen aproximadament un metre d'ample, mentre que els sidecars n'ocupen dos). A la graella, els pilots es col·loquen a lloc amb el motor en marxa i, quan correspon, l'oficial aixeca el cartell indicant que falten 15 segons per a la sortida, i després un altre indicant que en falten 5. Les sortides nul·les s'assenyalen amb un llum vermell.
LES MOTOCICLETES
Característiques dels vehicles
El reglament de la Federació Internacional de Motociclisme (FIM) especifica, i detalla, les característiques dels vehicles. En la introducció d'aquest s'especifica una definició de motocicleta: «El Terme motocicleta s'aplica a tots els vehicles de, en principi, menys de quatre rodes, propulsats per un motor i dissenyats essencialment per al transport d'una o més persones de les quals un és el conductor del vehicle. Les rodes han de, normalment, mantenir contacte amb el terra, excepte momentàniament o en determinades circumstàncies excepcionals. A més, per tal de travessar certes superfícies d'una o totes les rodes poden ser substituïdes per esquís, rodets o cadenes.». Partint d'aquesta definició la FIM divideix les motocicletes en diferents grups:
Categoria I : motocicletes propulsades per una roda
Grup A1 - (Només Motos) Vehicles de dues rodes que marquen tan sols una traça (o pista) sobre el terreny.
Grup B1 - Vehicles de tres rodes, que marquen dues pistes sobre el terreny, que consisteix en una la fabricació d'una motocicleta d'una pista i un sidecar per a un passatger.
Grup B2 - Vehicles de tres rodes, marcant dues o tres pistes a terra, amb un sidecar fixat de manera permanent, formant una unitat integral completa. Si es fan tres pistes, el centre de la línia de les dues empremtes de les rodes no ha de ser superior a 75 mm de separació.
Categoria II : Vehicles especials propulsats per una o més rodes no inclosos en la categoria I
Grup C - motocicletes amb dues rodes de tracció
Grup D - Vehicles de tres rodes impulsats per dues d'elles
Grup E - Motos de neu
Grup F - Sprinters i Dragsters
Així mateix es defineix una Tercera categoria que inclou els vehicles elèctrics.
La metamfetamina (desoxiefedrina) és un potent psicoestimulant. És un agent agonista adrenèrgic sintètic, estructuralment relacionat amb l'alcaloideefedrina i amb l'hormona adrenalina. El compost, en la seva forma pura, és una pols blanca, cristal·lina, inodora, de sabor amarg, molt soluble en aigua o etanol. Història Va ser sintetitzada al Japó, en 1919, prenent com a model la molècula d'amfetamina. No obstant això, només va començar a comercialitzar-se l'any 1938, amb el nom de Methedrina. Originalment es va utilitzar en descongestius nasals i inhaladors bronquials. Addicció
La metamfetamina és coneguda per la seva reputació d'estimulant addictiu. Com l'amfetamina, aquesta droga incrementa l'activitat, redueix la gana i produeix una sensació general de benestar. Excita receptors neuronals vinculats als senyals de recompensa i gratificació: produeix eufòria, alleuja la fatiga i millora el rendiment en tasques simples.
Els efectes de la metamfetamina poden durar fins a 6 o 8 hores. Els addictes a aquesta substància, poden romandre desperts durant diversos dies. Això genera un creixent esgotament físic, psicològic i cognitiu. Tanmateix, la droga bloqueja els senyals somàtics (com fatiga, son, gana) que adverteixen sobre el deteriorament funcional progressiu.
Efectes fisiològics
Encara que l'estructura química de la metamfetamina és similar a la de l'amfetamina, els seus efectes sobre el sistema nerviós central són més pronunciats. La molècula de metamfetamina té l'habilitat de creuar molt fàcilment la barrera que separa al cervell de la resta del cos, tècnicament coneguda com a barrera hematoencefàlica. Aquesta habilitat permet que els nivells de substància en el cervell aconsegueixin unes 10 vegades els nivells en sang, assolint exercir la seva acció gairebé exclusivament sobre el sistema nerviós central.
COCAÏNA La cocaïna (de nom químic 2β-carbometioxi-3β-benzoxitropà, ecgoní metil ester benzoat) és un alcaloide (substancia química o mul·lecula) que s'extreu de la planta anomenada Erythroxylumcoca, un arbust originari del Perú i Bolívia. Història Hi ha constància que permet afirmar que la planta ja s'utilitzava des del 3000 aC. L'any 1862 els laboratoris Merck d'Alemanya van purificar els primers grams d'aquest alcaloide. Al segle XIX el van convertir en un producte fonamental en innumerables medicines casolanes i durant anys va ser un component més de la popular Coca-Cola fins que a principis del segle XX es va retirar de la fórmula en previsió de les lleis que prohibirien la venda i ús de la cocaïna. Extracció
Els passos que se segueixen durant l'extracció de la cocaïna són:
L′haixix (de l'àrab حشيش hashish, "herba") és una droga psicotròpica derivada del cannabis que es fabrica desprenent de les flors del cannabis els tricomes que la cobrixen. Als Països catalans, l'haixix s'anomena de moltes maneres segons la seva qualitat : "xocolata", "barreta", "ou", "pakistanès", "pol·len", "pedra"(alta qualitat). "Apaleao", "fitxa", "costo" (baixa qualitat).
D'aspecte sòlid, es fa mal·leable en escalfar-la. És de color marró amb reflexos vermellosos, negres, verdosos i daurats. Se sol fumar en pipa, barrejat amb tabac o brots de cannabis. L'haixix no produïx un efecte distint al de la marihuana, sinó més potent i potencialment perjudicial per als pulmons degut al fet que a Europa generalment és barrejat amb tabac, el que implica major presència de quítra en fer conbustió.ç
Principalment és produït a la vall de Rif (Marroc) i a l'Afganista. No hi ha constància que produeixi dependència física, encara que s'ha descrit cert síndrome d'abstinència en usuaris crònics en interrompre el seu consum, caracteritzat per: ansietat, irritabilitat, pèrdua d'apetit, tremolors i insomni. La seva dependència és principalment psicològica.
La "flor cadàver", la més gran i pudent del món, floreix a Alemanya
Aquest exemplar de 'Amorphophallus titanum' pesa 21 quilos.
Ha trigat 15 anys a florir i és tot un espectacle botànic.
Aquestes rares plantes poden arribar a pesar fins a 100 quilos.
L'olor fètida, similar a carn podrida, atrau els insectes.
Es pot seguir l'evolució de la 'flor cadàver' a través d'una webcam que ha instal·lat el jardí botànic alemany.
Pesa 21 quilos i ha trigat 15 anys a florir per lluir la seva gegant flor durant només uns dies. És un exemplar de Amorphophallus titanum, coneguda també com "flor cadàver" pel fètida olor que desprèn, i ha començat avui la seva efímera floració de tot just tres dies al Jardí Botànic de la ciutat alemanya de Kiel. És tot un espectacle botànic. Alguns exemplars no arriben a lluir la seva flor fins a arribar als 100 quilos, normalment ho fa quan pesa al voltant de 40 quilograms. El "fal·lus amorf titànic" és la flor més gran del món, encara que aquest exemplar "només" pesa 21 quilograms i té 1,12 metres de diàmetre. La floració del "fal·lus amorf titànic", una planta originària de les selves tropicals de Sumatra (Indonèsia) Descoberta el 1878, és difícil de pronosticar.
La Vespa és un scooter fabricat per primer cop l'any 1946 per Piaggio & Co, S.p.A., empresa dels germans Armando i Enrico Piaggio. Al llarg de la seva història s'ha convertit en un mite per a moltes persones.
De l'aeuronàutica al scooter
Piaggio va ser fundada a Gènova (Itàlia) el 1884 per Rinaldo Piaggio; l'empresa es dedicà inicialment a la fabricació de peces per a embarcacions de luxe; més endavant va començar a produir vagonetes, camions de mercaderies, vehicles de luxe i motors, tramvies i carcasses per a motors especials.
Vespa amb sidecar dels anys 60
Història de Vespa, des de 1946
Piaggio buscava un mitjà de transport còmode, de fàcil portar i barat. CorradinoD'Ascanio primer va dissenyar el model MP5, que no va agradar gens Piaggio, qui li va demanar que la millorés. L'enginyer buscava una motocicleta que no embrutés per culpa de la cadena de distribució, que fos còmoda i que les rodes es poguessin canviar fàcilment. Ho va aconseguir, quan Enrico Piaggio va veure el model MP6, va exclamar «Bello, sembra una vespa», per la seva peculiar forma, la part central on seia el conductor era molt ampla i el frontal estret i el manillar com unes antenes. D'aquí va venir el nom.
El nou vehicle es va presentar en societat a l'elegant "Golf Club" de Roma el 1946. I els italians la van veure per primer cop el 24 de març de 1946 en les pàgines de la revista Motor.
El cànnabis, o vulgarment herba o maria, o també anomenada "verdesca" (cànnabis sativa) és una espècie herbàcia que pertany a la família de les cannabàcies. Rica en propietats psicoactives, fibres vegetals com el cànem i olisessencials i olidellavors de cànem, posteriorment introduïda a altres països.
Efectes físics
Sequedat de boca, augment de la gana, relaxació muscular, dilatació del bronquis, injecció conjuntival (ulls vermells), somnolència i analgèsia moderada, mareigs, baixada depressió arterial, falta de coordinació, taquicàrdia, ...
A diferencia d'altres drogues, no es coneix cap mort per sobredosi.
En un estudi, el fumar cànnabis s'ha associat a un increment dels risc de patir càncer broncopulmonar, però en un altre estudi això no s'ha confirmat.
Droga o òrgan de la planta utilitzat com a medicinal
S'utilitza únicament la subunitat florida de les flors femenines dessecades en l'àmbit medicinal. Encara que totes les parts de les plantes d'ambdós sexes contenen substàncies psicoactives, les majors concentracions d'aquests compostos es troben en els brots florits de les plantes femenines, que contenen en concentracions elevades una substància anomenada tetrahidrocannabinol.
.jpg)
