CRÈDIT DE SINTESÍ

Toll del vidre

Vam anar a Tarragona, a un petit poble anomenat Arnes a fer un crèdit de síntesi que consistia en anar a un hotel on els professors eren natius de parla anglesa, per a practicar i aprendre anglès.
Un dia vam anar al Toll del vidre molt bonic on hi havia un salt d'aigua on l'aigua sortia calenta però la part dolenta va ser que hi havia serps i algunes persones tenien por i no van poder banyar-se. Em vaig cansar moltíssim perquè vam haver de caminar unes dues hores per arribar a aquest lloc, i a més a més tenia molt mal de panxa. Però realment va ser el que més em va agradar de tot el viatge.

MONTBLANC

MONTBLANC

Montblanc és la capital de la comarca de la Conca Barberà.

Origen del topònim

La vila deu el nom al turó que 
està situat al centre del nucli antic, conegut com el Pla de Santa Bàrbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava, ja que donava molt pocs fruits i es considerava erm (o albis -blanc-, en català medieval). Així va sorgir el topònim de Montis Albis que originà el de Montblanc.

Demografia

En els inicis dels vuit-cents es parteix d'uns nivells demogràfics molt baixos (unes 275 cases). Després de la Guerra de Successió la vila va tornar a tenir pèrdues poblacionals. Després arribarà la recuperació demogràfica i en la segona meitat del segle XVIII la població va iniciar un augment vertiginós, paral·lel al creixement agrícola i urbanístic, basat en una forta immigració. Però la Guerra del Francès va tornar a causar estralls i, el 1812, va motivar una fam terrible. Però els beneficis de la vinya donaran lloc a una ràpida recuperació. En els anys de la Febre d'Or, amb preus alts del vi provocats per l'anorreament de les vinyes franceses, Montblanc assoleix els 6.628 habitants. Però la inevitable arribada de la fil·loxera el 1893 va iniciar una nova etapa de depressió, agreujat per la Guerra civil Espanyola. El punt màxim d'inflexió va ser el 1950, amb 4.421 habitants.

TATUATGES

TATUATGES


Un tatuatge és una marca feta a la pell insertant-hi un pigment. Al cos dels humans se sol fer per motius decoratius en canvi als altres animals solen ser per identificar-los. El tatuatge s'ha practicat des de temps immemorials al Japó, Nova Zelanda, Xina, Àfrica, etc. per tribus natives.

História

El tatuatge no és un fet recent, sinó de fa milers d'anys, però no se sap exactament quan va ser descobert. Els exemples més antics de què disposem en l'actualitat són els tatuatges a les mòmies. En concret a una mòmia d'un caçador de l'era neolítica que es trobà l'any 1991. Fins aleshores l'exemple més antic de tatuatge era una sacerdotessa de l'antic Egipte (2000 aC). A l'Egipte era realitzat per dones i era símbol de valentia ja que solia ser un procés dolorós.

El 1769 el tatuatge fou redescobert pels exploradors de la Polinèsia. A partir d'aquell moment el tatuatge fou molt emprat en mariners, treballadors i presos en la primera part del segle XIX.

Es considera que el primer tatuador profesional va ser C.H.Fellows, però el 1870 Martin Hildebrandt obrí el primer estudi de tatuatges a Nova York. El1891 s'inventà la primera màquina de tatuar, patentada per Samuel O'Reilly, que s'inspirà en els invents de Thomas Edison. Al voltant de 1900 ja existien estudis de tatuatges a totes les ciutats importants dels Estats Unitats.

Utilitat

Els tatuatges tenen diverses utilitats: identificació, decoració estètica, cosmètica, religió,bruixeria són els exemples més comuns. Un exemple de tatuatges per identificació és el cas de la Segona Guerra Mundial, en què els nazis marcaven als jueus als camps de concentració.

Perduabilitat

Hi ha tatuatges que desapareixen al cap de poc d'haver-se realitzat i n'hi ha que perduren per a tota la vida ja que es dipositen a la derma, una capa de la pell inferior a l'epidermis. L'epidermis està en constant canvi; al contrari, la derma no. Aquesta és la raó per la qual alguns tatuatges duren per sempre.

A continuació veurem un video de l'home mes tatuat del mon Rick Genest maquillat:

BOLETS

BOLETS ALUCILOGENS

Psilocybe semilanceata

Psilocybe semilanceata (conegut comunament com Monguí) és un fong que pertany al gènere Psilocybe. Aquesta classe de fongs és coneguda pel seu ús com a substància psicotròpica.

Psilocybe semilanceata mesura entre 2 i 5 cm, té un barret acampanulado amb forma de tetilla, manca d'anell, i el seu color varia entre el blanquinós quan és petit al marró quan és gran. Posseeix un sabor amarg i, si bé mentre creix és blanc perla, un cop es va assecant pren un color groguenc i posteriorment tints purpuris, blaus o verdosos, indicadors de l'oxidació del seu principi actiu la psilocina.

Aquest fong creix principalment a partir dels 600 m d'altitud, preferentment en zones humides. El seu cultiu a nivell casolà és molt difícil sense tenir equips ni coneixements de micología.1 2 Els usuaris d'aquests fongs (Bolet al·lucinogen) prefereixen conrear espècies com Psilocybe cubensis (Cucumelos), Psilocybe mexicana, Psilocybe azurescens i Panaeolus cyanescens (Copelandia cyanescens), que contenen el mateix principi actiu (psilocibina).

Quin són els efectes i riscos dels bolets?

Els seus efectes més significatius són psicològics i depèn, en gran mesura, de la quantitat ingerida. Segons la dosi administrada, poden variar des de petites distorsions en les percepcions, a al·lucinacions i desconnexió de la realitat.
Com les altres drogues al·lucinògenes, aquests efectes tenen una estreta relació amb les expectatives de la persona consumidora i el context en què es troba. Allò que espera de l'experiència, el lloc i el moment on es produeix, les persones que l'envolten i la seva situació personal, determinaran en gran mesura el tipus d'experiència -gratificante o, per contra, desagradable.
Els bolets al·lucinògens també poden ocasionar alteracions psiquiàtriques greus, com quadres d'ansietat i psicosi. En general, és estrany que aquestes sensacions es perllonguin més enllà de la durada seus efectes. No obstant això, a persones amb predisposició a patir algun tipus de trastorn psicològic o psiquiàtric, el seu consum els pot desencadenar un trastorn temporal que remetrà amb el temps (trastorn d'ansietat) o que serà crònic (esquizofrènia). D'aquí que estigui especialment contraindicada en persones amb aquests problemes.

Aquesta distorsió de la realitat -en algunes persones amb predisposició i / o quan el consum ha estat de molta quantitat-, pot cronificar-se. Una expressió tradicional catalana ("Estar tocat del bolet" la traducció seria "Estar tocado por la seta") mostraria justament aquests efectes irreversibles.

EL PEIOT

EL PEIOT

El peiot és un petit cactus sense punxes endèmic de la regió sudoriental dels Estats Units (inclosos els estats de Texas i Nou Mèxic) i el centre de Mexìc.

Conté nombrosos alcaloides, entre ells la mescalina, que és un poderós al·lucinogena. Totes les espècies de Lophophora són de creixement extremadament lent, sovint triguen més de 30 anys en arribar a l'edat de floració (la mida d'una pilota de golf, sense comptar l'arrel).

DESCRIPCIÓ

És un petit cactus (de 2 a 12 cm de diàmetre per uns 5 d'alçada), gairebé esfèric i deprimit a l'àpex, amb el cos dividit en 5 a 13 grills en forma de botó, de color verd grisenc a blavós; aquesta part, també anomenada corona, és la que es talla perquè l'arrel, gruixuda i en forma de con, mantingui la capacitat de generar nous fillols per sobre del tall sense que es podreixi.

CULTIU

Els espècimens cultivats creixen a major velocitat; normalment triguen entre 6 i 10 anys en aconseguir la maduresa a partir de plàntules de planter. A causa d'aquest lent creixement hi ha la sobre-recol·lecció a què està subjecte, se li considera en perill d'extinció.

CONSUM

El cactus té una part superior del captus que sobresurt del sòl ( anomenada corona ) com botons en forma de disc s'han de tallar de l'arrel i posar-se a assecar. Ja secs pots mastegar o bullir-los en aigua com un te. Si fas servir 5 grams de peiot l'efecte al·lucinant et dura al voltant de 12 hores. No li posis molt dur i t'ho acabis, perquè és una planta declarada en perill d'extinció.


         

MOREN 150 PERSONES AL ESTAVALLAR-SE UN AVIÓ EN ELS ALPS

 

Vol GWI9525

• Entre els 150 ocupants de l'avió de Germanwings sinistrat, 45 tenen cognom espanyol.
• Els equips de rescat recuperen la caixa negra de l'avió sinistrat.
• FOTOGALERIA La tragèdia en imatges

Un avió de la companyia alemanya Germanwings que realitza el trajecte entre Barcelona i Düsseldorf amb 150 persones a bord s'ha estavellat aquest dimarts als Alps francesos, en un lloc d'impossible accés per carretera. "Aquí no hi ha ningú, només la neu", explica un habitant de Méolans-Revel, zona en què s'ha produït el sinistre que demana no ser citat pel seu nom. Els serveis de rescat han trobat una de les dues caixes negres poc després de les cinc de la tarda.

L'aparell havia partit a les 10.01 de l'aeroport del Prat, amb un retard de 26 minuts respecte a l'hora de sortida inicialment prevista, segons ha confirmat Aena. Encara que les primeres informacions apuntaven a 148 víctimes, segons ha indicat la companyia en el seu compte de Twitter, el avió viatjava amb 144 passatgers a bord i sis tripulants (dos pilots i quatre ajudants de cabina). Entre les persones a bord de l'avió es trobaven dos nadons.

Un portaveu de la companyia ha xifrat en 67 els passatgers alemanys, entre ells 16 estudiants que havien estat en un viatge d'intercanvi amb famílies de l'Institut Giola, a Llinars del Vallès (Barcelona). Amb ells volaven, a més, dues professores.

"Va a portar dies recuperar les restes", ha explicat un alt oficial de la Gendarmeria a Reuters després d'haver vist una desena de parts de l'avió al sobrevolar la zona en helicòpter. La resta de l'aparell està polvoritzat. "Un helicòpter ha pogut aterrar (a la zona) per constatar desgraciadament el fet que només hi ha víctimes", ha informat el primer ministre francès, Manuel Valls. El primer ministre ha assegurat que "no es pot descartar cap hipòtesi" sobre el que li ha passat a l'avió sinistrat i ha descartat que hi hagi supervivents.

                                                                                      

CAIXA NEGRA DESPRÉS DE L'INCIDENT

Un dels pilots va sortir de la cabina i no va poder entrar abans de la caiguda

• Una font relata que els enregistraments de la caixa negra de l'avió mostren que un dels dos pilots va sortir de la cabina i no va poder tornar a entrar

El rescat i identificació dels cossos trigarà diverses setmanes

• "No serà fàcil ni ràpid", resumeix la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega.
• La investigació descarta una explosió de l'avió durant el vol.

                                

PRACTICA TECNO SOBRE ELS MOTORS

MOTO Tiger Explorer XC 

Avui hem estat fent una pràctica de tecno. Es basava en veure i escoltar explicacions d'una moto d'un professor del col·legi.
Ens han explicat que la moto Tiger Explorer XC era una moto de quatre temps, ja que al ser més elevada que un ciclomotor de dos temps ha de ser de quatre. Aquesta moto funcionava amb marxes ja que no és una scooter, i ens ha explicat tot el funcionament de las marxes.
També ens ha explicat que las motos només poden tenir motor de gasolina perquè el dièsel no és eficaç per a una moto i pesen massa.

HISTÒRIA

La moto Tiger Explorer XC Triumph és una motocicleta de doble esport que va ser anunciat per la companyia britànica Triumph Motorcycles a la fira EICMA al novembre de 2011. Actualment hi ha 2 models disponibles; Tiger Tiger Explorer i l'Explorador de XC. Tots dos models tenen les mateixes especificacions, però el XC ve amb una posada a punt que és més hàbil amb apagat el ciclisme de pista. [1] Tots dos són impulsats per un 1215 cc (74,1 polzades cúbiques) recta de tres motors de quatre vàlvules per cilindre i una caixa de canvis de sis velocitats amb l'eix de transmissió final. [2] Triumph afirmen que el motor produeix una potència de 135 CV (101 kW) i un parell motor de 89 lliures peus (121 N · m).  ABS commutable, control de creuer i el control de tracció són estàndard.